IRPF – Vivienda habitual

El Suprem redueix les exclusions per desgravar els beneficis per transmissió de vivenda habitual

En casos de separació o cessament docupació del domicili, el requisit dels dos anys que poden passar, com a màxim, entre la generació del guany i la inversió es comptaran des que la persona convivent va deixar de viure al domicili.

La Secció Segona de la Sala Tercera del Tribunal Suprem ha fixat doctrina jurisprudencial sobre un dels aspectes més controvertits del dret a l’exempció a l’impost sobre la renda de les persones físiques, quan els guanys patrimonials obtinguts en la transmissió d’habitatge habitual són reinvertits en l’adquisició de nou habitatge habitual.

En els casos en què el cessament de la situació de residència efectiva s’hagi produït amb més de dos anys d’antelació a la data de la transmissió de l’habitatge, l’Administració tributària ha interpretat que no es compliria un dels requisits per a l’exempció dels guanys, el que exigeix que l’habitatge hagués constituït la residència efectiva del cònjuge de pretendre obtenir l’exempció, bé en la data de la transmissió o almenys en qualsevol dia dins dels dos anys anteriors a aquesta. Aquesta circumstància pot no concórrer en cònjuges que van haver dabandonar lhabitatge habitual familiar per atribució de lús a laltre cònjuge.

A la Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem número 553/2023, de 5 de maig de 2023, dictada en el recurs de cassació 7851/2021, s’enjudicia un cas en què l’Agència Tributària de l’Estat va denegar l’exempció dels guanys per venda de lhabitatge habitual per aquest motiu, malgrat complir-se la resta de requisits.

El Tribunal Suprem declara com a criteri jurisprudencial que “en les situacions de separació, divorci o nul·litat del matrimoni que hagin determinat el cessament de l’ocupació efectiva com a habitatge habitual per al cònjuge que ha d’abandonar el domicili habitual per aquestes causes, el requisit d’ocupació efectiu de l’habitatge habitual en el moment de la transmissió o en qualsevol dia dels dos anys anteriors a aquest, que exigeix l’apartat 3 de l’Art. 41 bis del RLIRPF (Reglament de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques) ) s’entendrà complert quan aquesta situació concorri en el cònjuge que hi va romandre”.

Amb aquesta sentència es fixa una jurisprudència que aprofundeix la interpretació integradora del conjunt de requisits per gaudir de l’exempció per reinversió en habitatge habitual, i garanteix la igualtat de tracte dels cònjuges afectats per aquestes situacions.