Audiència Provincial Granada, Sentència 476/2018, 21 Des. Recurs 329/2017

L’Audiència Provincial de Granada confirma la sentència dictada en primera instància que va condemnar l’asseguradora de la comunitat de propietaris a abonar la indemnització reclamada per l’asseguradora de l’habitatge danyat a causa d’un incendi originat.

Aquest incendi va causar danys tant al continent de l’habitatge com a elements comuns de l’edifici.

El Tribunal considera que el de les interlocutòries és un supòsit de concurrència d’assegurances de danys en garantir les pòlisses subscrites amb les dues companyies el risc d’incendi, sense que hi hagi incompatibilitat entre la cobertura dels danys patits pel causant i la de la seva responsabilitat civil.

En efecte, la cobertura de responsabilitat civil, que es projecta davant de tercers, tan sols és predicable del reconeixement de la culpa en termes jurídics, “conforme a dret”, segons l’art. 73 de la Llei 50/1980, de contracte dassegurança, mentre que la cobertura de danys ve configurada per la lliure autonomia de la voluntat de les parts.

La qual cosa té indubtable transcendència, ja que res no impedeix que, juntament amb la cobertura de responsabilitat civil, davant de tercers, es pacti la cobertura dels danys derivats per al mateix prenedor del fet determinant de la responsabilitat assegurada, com, per altra banda, és l’habitual a l’assegurança de l’habitatge o de la llar.

Així passa en el cas de les dues pòlisses subscrites amb les respectives companyies litigants, en les quals en cap cas no queda exclosa la cobertura dels danys derivats per a l’assegurat, fins i tot per al cas de la seva responsabilitat en el sinistre.

D’aquesta manera, i atès que no hi ha discussió quant al reconeixement de la condició de prenedor a favor del comuner integrant de la comunitat assegurada per la pòlissa que garanteix els riscos de l’edifici en règim horitzontal, l’asseguradora de l’edifici vindrà obligada a indemnitzar els danys causats per l’incendi en què consisteix el risc assegurat, en els mateixos termes que l’asseguradora de l’habitatge privatiu del comuner assegurat esmentat.

En tots dos casos, i segons els seus respectius condicionats, les companyies concorren a garantir el mateix risc davant del mateix prenedor, pel mateix període de temps, de manera simultània i no successiva. En conseqüència, es donen els requisits de l’art. 32 de la Llei 50/1980, de contracte d’assegurança, contribuint ambdues asseguradores a l’abonament de la indemnització en proporció a la suma assegurada mateixa.

La concertació de la doble garantia, de responsabilitat civil i danys, no pot beneficiar una asseguradora o una altra, ja que totes dues són igualment exigibles d’acord amb allò pactat, una vegada satisfeta la corresponent prima i en evitació de l’enriquiment injust que es derivaria per a l’asseguradora de la comunitat de propietaris que, havent cobrat la prima per la garantia de danys dels habitatges, es veuria alliberada de fer efectiva la indemnització, per la proporció corresponent, sobre la base de la responsabilitat civil del mateix comuner prenedor que en cap cas figura com excloent de la cobertura contractada